Una mirada als excrements del cargols

Soc la Júlia Manén i aquesta tercera setmana els cargols venen amb mi a passar les vacances de Setmana Santa. Així doncs, el primer dia que entren a casa és el 7 d'abril de 2025 i fins Sant Jordi, quan podem fer el canvi de casa dels cargols amb la següent companya.

En arribar, vaig deixar-los al damunt de la taula de la terrassa perquè tinguessin llum natural i de tant en tant els toqués una mica el sol, però no en excés. 

Després de pensar uns quants dies sobre quina experimentació poder fer amb ells, vaig pensar a observar els seus excrements, atès que tant la Laia com la Naomi m'havien advertit que feien moltes caques.

Així doncs, passats uns quants dies, el 19 d'abril comença la meva experimentació: els excrements canvien de color segons què mengen? Paral·lelament a aquesta pregunta, en surt una altra: quant temps tarden els cargols, aproximadament, en digerir els aliments?

Aleshores, arriba el moment de plantejar les hipòtesis:

- Si els cargols mengen aliments de diferents colors, els excrements tindran un color semblant al de l'aliment.

- Els cargols tardaran unes 24 hores a digerir i expulsar els aliments, ja que tenen un estómac molt petit. 

I uns objectius:

1. Observar els cargols diverses vegades al dia per veure si han expulsat aliment.

2. Observar si els excrements canvien de color o no en funció de l'aliment ingerit. 

3. Comprovar quantes hores passen, aproximadement, des que es mengen l'aliment fins que l'expulsen.

Resultats d'investigació

Passades gairebé dues setmanes d'investigació, he pogut observar que, efectivament, les caques dels cargols canvien de color segons els aliments que ingereixen. Els vaig donar enciam uns dies i les caques eren completament verdes. I el mateix va passar amb el tomàquet i les maduixes. 

Cargol acabant d'expulsar l'enciam.

El cargol tot just acabava d'expulsar l'enciam.

El cargol ha expulsat excrement vermell després de menjar tomàquet durant uns dies.

Així doncs, els cargols han menjat enciam, tomàquet i maduixes i han rebutjat els nabius i la pastanaga. Tot i això, l'experimentació ha estat un èxit, ja que he pogut comprovar les meves hipòtesis. D'altra banda, investigar sobre el temps de digestió ha estat una mica més complicat, donat que era imprescindible observar-los diverses vegades en un mateix dia per poder ser més específica amb el temps de digestió. No obstant això, he pogut evidenciar que tardaven, més o menys, unes 24 hores des que menjaven fins que, finalment, expulsaven l'aliment. 

D'altra banda, amb l'observació he après altres coses que no m'esperava relacionada amb els cargols i els excrements: no sabia que tenien aquesta forma tant característica: allargada i enrotllada. Tampoc havia vist mai per on expulsaven els residus! Ara sé que ho fan per un orifici que tenen a prop de la closca i que s'anomena obertura anal. (Es pot apreciar força bé en la segona imatge.) També he pogut observar que els encanta la humitat: quan volia que sortissin els mullava una mica la casa i al cap d'uns segons ja treien el cap encuriosits.

Per acabar, voldria destacar que ha estat una oportunitat i una experiència molt positiva el fet de tenir els cargols com a mascota i poder investigar i estudiar-los en primera persona. Ha estat divertit i emocionant poder observar-los a fi d'assolir uns objectius. A més, m'he permès fer-me preguntes i anar més enllà tot alliberant la creativitat, la curiositat i les ganes d'aprendre. El fet de posar-se en el rol d'una investigadora, pensar unes hipòtesis, marcar uns objectius, etc., permeten posar-se en el paper i voler desenvolupar l'experimentació el millor possible. Això em porta a pensar que aquesta proposta tan vivencial i experimental seria ideal també per als infants ja que podrien fer-se preguntes, idear i contrastar hipòtesis, sentir-se responsables dels animalons i construir un aprenentatge significatiu en primera persona. 

Júlia Manén

29 d'abril del 2025