Una casa nova i un menú d'allò més ensucrat

Aquesta segona setmana, jo, Laia Rubio, em vaig endur els caragols a compartir una setmana a casa!

Vaig dividir aquesta experimentació en dues fases: la primera era d'observació, i la segona d'acció/experimentació. 

PRIMERA FASE

Per a la primera fase em vaig marcar unes hipòtesis i un objectiu: 

🐌Hipòtesi: 

- Els cargols necessiten humitat

- Durant el dia estaran més actius i de nit dormiran

🐌Objectiu:

- Conèixer què fan els caragols en el seu dia a dia, amb especial interès en com interactuen amb la casa, el menjar, la llum i la humitat i veure com reaccionen als canvis d’habitació.

🧪 Experimentació: 

- Deixar-los la placa de petri plena d'aigua i mirar si hi estan o no, si necessiten aquesta humitat per la bavosa o si ja en tenen prou amb la terra mullada. 

Així doncs, els primers dies van ser d'observació total. Com que visc en un pis molt petit, els vaig anar canviant d'habitació i traient-los fora perquè els toqués el sol i l'aire, però penso que el fet d'estar tot el dia tancats en una casa on a estones encara funcionava la calefacció, els va atordir una mica. A les nits els deixava a la terrassa aprofitant que ja no gela. 

Durant el dia els cargols estaven desperts, movent-se algunes vegades, sobretot per anar a buscar menjar. No obstant això, quan més activitat hi havia era a la nit, quan tothom dormia i només tenien la llum de la lluna i algun fanal (de nit estaven fora). L'activitat nocturna era fascinant en comparació durant el dia, estaven molt desperts, es relacionaven entre si, s'arrossegaven de pressa... Un altre moment en què també van estar força actius va ser quan els vaig posar en una habitació a les fosques i em vaig quedar a soles amb ells sense ningú més a casa. Tot plegat, em va permetre intuir que els cargols prefereixen els ambients més silenciosos, foscos i humits com pot ser la nit, vaig deduir que aquests ambients els ajuden a regular la humitat i temperatura corporals. 

Durant l’observació, vaig veure que els caragols estaven força atapeïts dins la capsa, i sovint es posaven l’un a sobre de l’altre. Per tal de fer l’experiment garantint el màxim el benestar dels cargols i el respecte a què són éssers vius, vaig consultar-ho amb les companyes i vàrem optar per alliberar dos dels quatre cargols, de manera que els altres dos poguessin viure amb més espai i comoditat.

Tot i que la Naomi els va canviar la capsa, el cartó que hi havia a dins s’humitejava molt de pressa i feia fongs. Per evitar-ho, vaig fer una caseta nova feta amb una torratxa gran de plàstic, algunes pedres i una placa de Petri amb aigua, que serveix per mantenir l’ambient humit de forma controlada. A més, després de parlar amb les companyes, vam acordar retirar la sorra, ja que quan es mullava i es barrejava amb la bava dels cargols, també provocava la formació de fongs.

Respecte a la zona de piscina, vaig estar observant i en la casa anterior —on tenien terra mullada— no la utilitzaven gaire, per no dir gens, però en aquesta nova casa, que no té terra, sí que els vaig veure algun cop a dintre, o algun rastre de bava més molla. 

Casa antiga 

Casa nova

SEGONA FASE

Durant aquesta observació, vaig anar posant-los-hi hortalisses per menjar. Va ser a partir d’aquí, que em vaig fer una pregunta que em va portar a fer l'experimentació: ⁉️ quin menjar agrada més als cargols? Mengen de tot? 

En aquest punt, vaig revisar els meus coneixements previs. És ben sabut que els cargols no mengen sal, ja que aquesta absorbeix l’aigua del seu cos i això podria arribar a matar-los. No obstant això, no sabia si amb el sucre passava el mateix, així que vaig experimentar amb això. 

Primerament, vaig fer una petita recerca a internet per a veure si el sucre era tan perjudicial per als caragols com la sal, i vaig aprendre que el sucre no és tan perillós pel seu cos, ja que no els  provoca una deshidratació tan greu ni tan ràpida com la sal. A més, el sucre es troba de manera natural en molts aliments que mengen els cargols, com fruites o verdures, i el seu cos està més adaptat i acostumat a tolerar-lo.

Així, va començar l’experiment d’alimentació al cargol amb les següents hipòtesis 🐌:

• Els caragols tastaran els aliments dolços, però no serà la base de la seva dieta 

• Quan no els quedi el menjar que més els agrada, acabaran conformant-se al menjar dolç i se’l menjaran. 

🐌 L’objectiu de l’experiment va estar: 

• Observar si els caragols tenen alguna preferència alimentària respecte als aliments que no porten sucres presents naturals i els que sí que en porten en elevades quantitats. 

Així, els aliments dolços que vaig deixar tastar als cargols van ser: tomàquet al forn (pel fet que cuinat té més sucre que natural), nabius i dàtils. Els aliments no dolços van estar el cogombre i l’enciam. 

El primer dia, els vaig posar cogombre i nabius. L’interès pels nabius va ser nul, en canvi, el cogombre sí que se’l van menjar. A la nit, els vaig afegir enciam, i l’endemà va tornar a passar el mateix: els nabius continuaven sense que se'ls hagués menjat mentre que l’enciam estava rosegat. Els nabius van estar sempre a la casa, els vaig deixar fins que es van començar a descompondre, per esperar a veure si en descomposició els cridaven més l’atenció, ja que els cargols salvatges mengen restes orgàniques. 

El segon dia, els vaig posar tomàquet confitat i tomàquet natural amb les restes d’enciam. Em va sorprendre perquè no van posar interès a cap dels dos. Sempre preferien l’enciam o el cogombre. No obstant això, sí que el tomàquet vermell es veia una mica mossegat. 

El tercer dia, vaig posar-los un dàtil i altre cop enciam i cogombre. El dàtil no el van ni tocar, per no dir que no s'hi varen ni acostar.

En un altre experiment també els vaig intentar “forçar” a menjar quelcom dolç, però tampoc va funcionar. Un dia vaig decidir treure l’enciam i el cogombre i deixar-los només els nabius, l’aliment menys dolç entre els tres dolços que els vaig oferir. A la nit, quan vaig arribar a casa, vaig veure que continuaven intactes! No els havien tocat! De seguida els vaig posar menjar perquè tampoc els hi volia fer passar malament. Em suposo que si haguessin estat dies sense tenir res més, s'ho haurien  menjat per no morir de gana, però em va sorprendre que davant la incertesa tot i així, no se'l mengessin.

Així, després de compartir uns dies amb els cargols, he pogut observar com és el seu dia a dia dins d’un terrari artificial així com les seves preferències alimentàries. 

En aquesta experiència he après que els cargols són animals nocturns, tot al contrari del què pesava al principi. Tot i que de dia es mouen una mica, a la nit són molt més actius. També m’ha sorprès veure que el silenci els agradava més. Una altra de les coses que he après, tant en la fase d’observació com en la d’experimentació, ha estat que els cargols prefereixen els espais humits, amb això he après que aquesta humitat juntament amb la foscor, els ajuda a regular la seva humitat i temperatura corporals. 

En la fase més d’experimentació, he pogut veure que els cargols tenen preferències alimentàries molt clares, i que sempre prefereixen les verdures verdes i fresques per damunt d’altres opcions més ensucrades com el tomàquet cuinat, els nabius o els dàtils. 

A més a més, buscant informació sobre els cargols, he après que el sucre no és tan perjudicial com la sal, ja que no provoca una deshidratació tan ràpida, però això no vol dir que els atregui. Sembla que el seu cos està més adaptat a aliments amb sucres naturals com els de les verdures. 

M’ha sorprès veure com són d’intel·ligents, ja que sense tastar els aliments saben perfectament què els va bé i què no. 

Laia Rubio

16/04/2025